Article de Montse Segura, Secretària de Comunicació ERC Figueres. Publicat a El Punt/Avui
Ahir va tenir lloc la inauguració oficial d'un dels equipaments
estel·lars del mandat de CiU a Figueres, el centre d'ensenyament privat
Montessori. Com a partit d'esquerra i com a republicans, a ERC preferim
un model d'escola públic i de qualitat; ara bé, si hi ha veus que
reclamen un altre model educatiu a Figueres, i una iniciativa
empresarial privada el vol posar en marxa, no som ningú per frenar cap
empresa i, per descomptat, no ho farem.
Tanmateix, respectar la
iniciativa privada no significa fer concessions gratuïtes i menys encara
en els temps que vivim. I encara menys quan el nostre Ajuntament ha
arribat a acords amb Llers, Vilafant i Peralada per cobrir les
necessitats esportives dels figuerencs en els pavellons d'aquests
municipis.
Una concessió gratuïta és el que s'ha fet en el cas del
Montessori. I, perquè quedi clar, anirem a la pel·lícula dels fets. A
mitjan mandat anterior –amb CiU i el PSC a l'equip de govern i el vot a
favor del regidor d'ICV–, es concedia la finca que ocupa aquest
equipament a l'empresa promotora, una finca de la qual és propietària la
ciutat. Ignorem les raons per les quals un partit que porta la S de
socialista en la seva sigla ho va aprovar, però ja en deu tenir, de
raons. Amb la sortida del govern del PSC, i un cop incorporada ERC, el
tema Montessori es va tornar a posar damunt la taula. En aquell moment,
amplis sectors de la societat figuerenca van criticar durament ERC per
haver-hi donat suport, segurament amb una part de raó des d'un punt de
vista ideològic. Ara bé, el PSC –ja a l'oposició– i ICV –a la regidoria
de Cultura–, curiosament, van continuar donant-hi suport, amb la qual
cosa l'oposició d'ERC no hauria servit per tombar el projecte. Per tant,
i en un exercici de pragmatisme, ERC va donar suport al plantejament “a
canvi” de la segregació d'aproximadament una quarta part de la finca,
que continuaria fora del projecte i per tant en mans municipals. En el
mateix paquet de l'acord anava la condició que en la finca “preservada”
es construiria un pavelló esportiu municipal, pavelló que
descongestionaria els dos pavellons actuals i que faria innecessàries
mesures com ara l'esmentada abans d'haver d'anar a entrenar-se a
Peralada, posem per cas. Mesures ridícules, tenint en compte la
capitalitat que exerceix Figueres.
Evidentment, la superioritat
numèrica de CiU després de les eleccions del 2011 li permet els jocs de
mans que vulgui, i aquell acord votat i tancat abans de les últimes
eleccions es va convertir en paper mullat. El nou govern de seguida va
decretar nul l'acord i en va establir un altre pel qual ja no es
construiria l'esmentat pavelló. Altres mesures complementàries, però no
per això menys importants, van ser la bonificació del pagament de la
llicència d'obres (vostè, lector/-a, i jo haurem de pagar per qualsevol
obra petita o gran que fem en aquest municipi, però aquesta empresa no
cal que ho faci), la rebaixa substancial del cànon per ús d'una finca
pública (el que hauran de pagar per establir-se en un terreny propietat
de la ciutat) i el termini de carència de dos anys abans no comencin a
pagar el cànon.
Malgrat tot, ERC va aconseguir que la part
segregada de la finca continuï sent de titularitat pública, cosa que
permetrà establir-hi la nova caserna dels bombers (tal com es va afanyar
a anunciar pomposament el nostre alcalde, de seguida que va saber que
ERC havia registrat una instància per demanar informació) i per tant
garantirà la presència dels bombers a la capital de la comarca, fet
absolutament necessari, com s'ha pogut demostrar aquest estiu. Encara
que els nostres fills hagin d'anar a Peralada, Llers o Vilafant a
practicar esport.
Com deia a l'inici, el nou Montessori és la prova fefaent que els favors (electorals) es paguen.
