Article de David Camps, militant i politòleg. Publicat a El Punt/Avui
Fa més d'un mes de l'incendi forestal que va devastar diversos
municipis altempordanesos. Els municipis de la Jonquera, Agullana,
Darnius, Cantallops, Capmany, Masarac, Sant Climent Sescebes... van
resultar afectats pel ràpid avenç de les flames, que viatjaven de nord a
sud empeses per l'implacable vent de tramuntana. Poc hi podien fer el
cos de Bombers, no ja per extingir el foc, sinó per impedir el seu ràpid
desplaçament. I la maleïda tramuntana no permetia atacar l'incendi des
de l'aire.
Com sempre que succeeix un desastre com aquest,
immediatament surten veus opinant sobre les causes de l'incendi,
valorant l'actuació de les autoritats i la coordinació dels cossos
responsables del control i extinció del foc, indicant què s'hauria hagut
de fer i què s'ha de fer a partir d'ara per evitar tal desastre. I crec
que és bo que hi hagi aquestes reflexions, si no se les emporta el
vent. De la mateixa manera, espero que les destrosses ocasionades per la
nevada del març del 2010 (on la maleïda tramuntana també va tenir el
seu protagonisme) hagi servit per què no es repeteixi el col·lapse
monumental que vam patir els ciutadans de les comarques gironines.
Per
bé o per mal, els empordanesos hem hagut d'aprendre a conviure amb la
tramuntana, un vent que domina el nostre particular clima. Per segons
quines circumstàncies és la beneïda tramuntana, per segons quines altres
és la maleïda tramuntana.
Aquesta característica climàtica de
l'Empordà fa que hi hàgim centrat la nostra atenció com una de les zones
idònies per produir energia eòlica. La tecnologia ens ofereix la
possibilitat d'aprofitar la força del vent per produir energia elèctrica
i el govern de Catalunya, el d'ara i el d'abans, ha considerat part de
la zona que ara ha estat afectada per l'incendi de fa més d'un mes a
l'Alt Empordà com a zona de desenvolupament prioritari, o sigui, que
considera que és un espai adequat per instal·lar-hi molins de vent. Des
del territori altempordanès consideren que la millor opció no és la que
proposa el govern, ja que afecta zones d'alt interès natural,
paisatgístic i cultural, i proposen plantar els molins en el corredor
d'infraestructures viàries i ferroviàries.
Els intents de
desenvolupar l'energia eòlica a l'Empordà fa uns quants anys que van
començar. És bo que hi hagi un temps de diàleg entre les parts
interessades. El que ja no acabo de veure bé és que la presa d'una
decisió s'allargui tant. No pot ser que perdem el temps d'aquesta
manera. Per part meva considero encertada la política de desenvolupar
fonts d'energies renovables i alternatives. Cal anar fent passos per
canviar de model energètic, cal reduir la nostra dependència de
l'exterior i reduir l'emissió de gasos contaminants. Per tant, és bo que
aprofitem la força del vent per produir energia, sempre que el país
tingui a bé de compensar adequadament els territoris on s'implantin els
molins. D'altra banda, considero encertat també que s'analitzi bé on
s'han d'ubicar els molins, cal respectar aquelles zones amb un alt
interès paisatgístic, ja que els molins, per les seves dimensions,
produeixen un impacte visual evident.
Crec no equivocar-me si dic
que tant el govern com la gent del territori altempordanès afectat
comparteixen aquestes premisses. Per tant, no està en discussió el fons
de la qüestió, sinó la forma. Dit d'una altra manera, la qüestió és “on
ubiquem els molins?”. Amb una mica de voluntat per totes les parts es
pot trobar una proposta de consens, amb una mica d'esforç haurem resolt
la qüestió i podrem celebrar que produïm energia neta a casa nostra tot
protegint aquelles zones d'alt valor paisatgístic.
